Crida a desobeir la sentència contra el català

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià on s’anul·la el català com a llengua preferent de l’administració valenciana i prohibeix que sigui la llengua de comunicació entre les tres comunitats autònomes. Des d’Ara Mallorca consideram que aquesta sentència té un clar objectiu polític i que no és, per a res, quelcom aïlat. És, de fet, una altra maniobra de l’Estat espanyol emmarcada en l’estratègia del “divide y vencerás”. 

Per tant, volem manifestar el nostre rebuig més ferm a aquesta sentència que evidencia la podridura del sistema judicial espanyol, centralista radical i al servei de l’hegemonia i no de la igualtat. Així, feim una crida al Govern de les Illes Balears a no acatar aquesta sentència absurda i a desobeir qualsevol imposició política o judicial que atempti contra l’ús de la llengua catalana. 

Per la transformació de la mobilitat urbana

Ara Mallorca proposa mesures per fer una vida urbana més agradable i sostenible

Aconseguir una mobilitat sostenible, àgil i econòmica a Mallorca és un gran repte. Tant pel que fa als desplaçaments interurbans com als urbans, en els que volem centrar-nos i fer algunes propostes. Ciutats com Inca o Manacor o l’àrea metropolitana de Palma han de fer passes valentes per aconseguir espais urbans pensats per a les persones i una mobilitat dissenyada per lluita contra el canvi climàtic i per una major benestar col·lectiu.

La crisi generada per la pandèmia de la COVID-19 ens ha fet viure, per un curt període de temps, un entorn urbà sense els renous i la contaminació produits pel trànsit rodat. Hem pogut ésser protagonistes de la vida d’uns carrers que, a dia d’avui, estan totalment segrestats pel vehicle privat. Era el moment per prendre mesures valentes en favor del peató, de la bicicleta o del patinet. En favor de tenir un espai públic saludable i on les protagonistes siguin les persones. No debades, les mesures han estat del tot insuficients i de cara a la galeria. 

És el moment que els poders públics locals intervenguin sobre l’espai per democratitzar-lo. S’ha demostrat que, amb petit actuacions d’urbanisme tàctic, es poden aconseguir grans canvis en la vida urbana. Per això, proposam les següent mesures:

  • L’espai, centrat en els vianants. Els vianants han de ser els protagonistes i els qui dominin l’espai urbà. No pot ser que la gran majoria de metres quadrats dels carrers siguin per a vehicles privats. A Palma hi ha carrers on es dediquen 5 carrils al vehicle privat (3 de circulació i 2 d’aparcament) mentre les voreres són estretes. A més d’això, en alguns carrers coom Jacint Verdaguer o Rosselló i Cazador, el carril-bici va per sobre la vorera. Cal que no hi hagi cap carrer de Palma amb més de dos carrils per al vehicle privat i que, a través de l’urbanisme tàctic, es reconfigurin les voreres. És necessari redissenyar tota la mobilitat de les ciutats i posar els desplaçaments a peu al centre de les decisions. Com ocupam l’espai urbà és un indicador que té a veure amb una vida més feliç. Pensam que no valen mesures que l’únic que fan és desviar el trànsit a altres carrers. Un exemple d’això ha estat el fet de tallar trams de les Avingudes de Palma ja que ha provocat una saturació del carrer Antoni Marquès.
  • Carril-bici a la calçada. És imprescindible que les bicicletes i els patinets tenguin el seu espai segregat a la calçada, on hi ha més espai, i no sobre les voreres, on és perillós. Tots els carrers de més d’un carril per sentit han de tenir carril bici. Tots els carrers d’un carril per sentit han de ser ciclo-carrers (amb garanties de seguretat) o instal·lar el carril-bici al carril d’aparcament.
  • Carril-bus segregat. Cal que en vies amples hi hagi sempre un carril-bus i que, sempre que sigui possible, estigui segregat amb elements rígids. El model ideal és el BRT, molt més fàcil i barat d’implantar que un tramvia, que és un projecte que pareix no arribar mai. 
  • Limitacions als vehicles privats. La limitació de velocitat és una mesura interessant però que no suposa una reducció del número de vehicles i que, en alguns casos, pot saturar més. De res serveix tenir zones de 30km/h si hi ha 4 o 5 carrils per a cotxes. Calen mesures per dificultar l’entrada del vehicle privat a tota l’àrea urbana, especialment la que està situada dins les rondes. També cal estudiar noves zones ACIRE per tenir barris tranquils, carrils VAO, peatonalitzacions o zonificacions amb número màxim d’entrada de vehicles. 
  • Peatge urbà i dissuasió del trànsit. Cal que els aparcaments dissuasoris estiguin connectats de forma ràpida i efectiva amb el centre, amb un sistema BRT o similar. A més, com ja han fet altres ciutats europees, cal implantar un peatge per accedir a tot l’espai intra-rondes.