El proper diumenge se celebren eleccions al Congrés dels diputats i al Senat espanyols. D’ençà de la investidura de Pedro Sánchez, el PSOE, que era un partit en hores baixes, ha revifat. I ho ha fet no precisament amb els discursos més a l’esquerra i sensibles amb la plurinacionalitat que tant professava el seu líder mesos abans. El partit de Sánchez s’ha convertit en un partit al més pur estil joseantonià, més jacobí i intolerant que mai. Aquesta actitud s’ha fet notar també a Mallorca, on veiem com alguns líders del PSOE obren amb més prepotència que mai. No debades, Sánchez ha aprofitat la campanya per prometre els milions d’euros que fa mesos que s’haurien d’haver transmès per la catàstrofe de Sant Llorenç des Cardassar. Fer electoralisme quan hi ha centenars de famílies afectades i morts per enmig és senzillament d’una baixesa moral que fa feredat. En línies més generals, tampoc no ha arribat cap tipus de millora en matèria de finançament o de règim fiscal especial, deixant desatès un govern autonòmic presidit pel mateix partit. Pedro Sánchez, com tots els presidents espanyols, té abandonades les Illes Balears. La lògica colonial segueix imperant.
Durant els mesos de govern del PSOE no s’ha produït cap avanç amb Catalunya. Ans el contrari. La condemna a presó als líders polítics i socials, els menyspreus al President de la Generalitat, la repressió desfermada per part del ministre Grande-Marlaska, l’amenaça permanent del 155 o l’assistència a manifestacions amb l’extrema dreta són alguns exemples del tarannà del govern Sánchez. És evident que el Principat és actualment un laboratori per a la repressió i el control social i que tot el que passa allà afecta també els drets socials i civils de tota la ciutadania de Mallorca i la resta de l’estat. Com veiem, el règim s’apuntala gràcies a un govern suposadament progressista. En aquest sentit, creiem que és molt necessari començar a rompre amb la idea que governar amb el PSOE suposa tenir un govern progressista. El PSOE representa un projecte de perpetuació del règim del 1978: capitalisme, corrupció, franquisme cultural i negació del dret de l’autodeterminació. Un règim que nega el progrés per a Mallorca.
El govern Sánchez no ha estat capaç de derogar la Llei Mordassa, la reforma laboral o la Llei Montoro. Ha actuat com un govern afí als grans empresaris i els lobbies. Consideram també molt greu el segon funeral del dictador Francisco Franco, televisat en el marc d’una operació de propaganda política denigrant finançada per la ciutadania. Més enllà, per desgràcia en aquest estat, resulta ja naïf que la policia acompanyi un colpista com Tejero a la missa de record al dictador.
Centrant-nos en els comicis del proper diumenge, volem destacar diversos aspectes. La primera és estructural: els 8 diputats que escollim a les Illes Balears de poc serveixen a l’hora de conformar majories a l’Estat espanyol. Històricament, aquests diputats s’han vist sotmesos a les lògiques dels partits estatals als quals pertanyen. Així, mai no hi ha hagut diputats illencs que hagin transmès les problemàtiques i l’abandó al que la ciutadania de la nostra terra està sotmesa. No sortim als mapes més que per parlar de turisme i això és totalment intencionat.
Per altra banda, els partits autòctons que han concorregut a les eleccions espanyoles ho han fet emparats, per un costat, sota una lògica folklòrica d’obtenir “un diputat propi que defensi els interessos de les Illes” i, per un altre, parlant de conformar “un govern progressista a Espanya”. Com algunes veus han proposat els darrers anys, la nostra aposta amb vista a unes eleccions d’aquest tipus és la conformació d’un bloc popular i ampli, sense sigles, que concorri denunciant el tracte colonial i el conseqüent model econòmic hiperterciartizat que patim a les Illes Balears. Així, apostam per la via de la denúncia del règim i de la confrontació democràtica amb l’Estat.